Auditori Barradas

Facebook Auditori Barradas
Twitter Auditori Barradas

Què més hi havia en aquell lloc tret de nosaltres?

Companyia la filla del capità
Data: 5 de novembre de 2021
Hora: 20h
Duració aprox.:1 hora 30 minuts
Tipus d'entrada: Lliure
Preu: Gratuït
Organitzadors: 

Festival Acròbates

Lloc: Auditori Barradas(Auditori Barradas)
RB Just Oliveras 56  (L'Hospitalet de Llobregat)Com arribar-hi

"Què més hi havia en aquell lloc tret de nosaltres?" és una proposta de relectura de l'obra de les poetes russes Ana Akhmàtova i Marina Tsvetàieva, traduïdes al català per Maria Mercè Marçal i Monika Zgustová. Tres performers (dues actrius i un músic) escenifiquen una dramatúrgia de caràcter intertextual conformada per obra poètica, assaig, ressenyes i biografia d'ambdues autores. L'espectacle oscil·la entre la convenció del recital poètic (ja que n'investiga els límits, fent ús de llenguatges sonors que hibriden música en acústic, composició digital i paraula rimada), l'encarnació del lirisme propi de les poetes i la contextualització sociopolítica del moment en què visqueren. Proposem, així, un viatge sonor i visual que vol portar a dues poetes importantíssimes de la literatura russa del s. XX als públics contemporanis.

Biografia de les autores:

Anna Andréievna Akhmàtova (1889-1966) i Marina Ivànovna Tsvetàieva (1892-1941), dues escriptores coetànies que a través de la seva obra ens ofereixen dues vides de línies paral·leles que no s'arriben a tocar gairebé mai. L'obra poètica de cada una, d'estil propi i d'una colpidora i magistral qualitat, és el testimoni d'una vida d'amor, passió, exili i patiment. Escrivien per convicció i necessitat, per deixar constància de la Rússia del segle XX i com a resistència i refugi on abocar el malestar.

L'admiració compartida entre les dues, tot i els esforços de la crítica en confrontar-les, és la llavor de continus i sovint discrets lligams literaris que trobem en la seva obra en forma de dedicatòries, respostes a poemes, cites o referències. Per alguna raó, de la seva relació se n'ha parlat molt. Les versions es contradiuen, segurament la magnifiquen o hi afegeixen més literatura del que va ser realment.

Si es van trobar una, dues o tres vegades, si va ser un xal o un collaret d'ambre el que li va regalar Marina a Anna, si és veritat o no que Akhmàtova va portar els poemes de Tsvetàieva a la cartera fins al dia de la seva mort, poc ens importa a nosaltres, les seves lectores actuals.

El que ens interessa i sobretot ens tranquil·litza és imaginar que Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva van trobar l'una en l'altra i des de la distància una figura on emmirallar-se, veure's, compartir el seu dolor i sentir-se compreses.

Anna Andréievna Akhmàtova neix en una família noble d'ascendència tàrtara. Comença a escriure de molt jove tot i el rebuig del seu pare. Fins als 16 anys viu a Tsàrskoie Seló. Més endavant es traslladen per raons de salut de la mare i ella intenta suïcidar-se. Comença estudis de Dret a Kíev, a la Universitat de la Dona, i els deixa per estudiar Història i Literatura a Sant Petersburg.

L'any 1910 es casa amb el destacat poeta Nikolai Gumiliov i d'aquesta unió en neix el seu fill Lev Gumiliov. A partir de la Revolució de 1917 i durant el govern stalinista, Akhmàtova deixa de publicar i viu en condicions molt precàries a l'actual Sant Petersburg que, tot i estar en contra del règim, es nega a abandonar i viu així el que ella denomina un exili intern a casa seva. Per por a la resposta i la severa censura del govern, la seva producció literària passa a ser conservada de memòria per ella i el seu cercle d'amistats més proper. Així es gesta el recull de poemes Rèquiem (1935-1948), on aboca tot el que va suposar l'empresonament del seu fill el 1935.

A partir de 1940, les autoritats soviètiques li permeten la publicació d'alguns poemes i Anna Akhmàtova sobreviu fent traduccions i assajos. Mentrestant, escriu el seu Poema sense heroi (1940-1962). Als anys seixanta comença a rebre reconeixements a l'URSS i a l'exterior. L'any 1964 rep el Premi Internacional de Poesia (Taormina, Itàlia) i el 1965 és nomenada Doctora Honoris Causa per la Universitat d'Oxford.

Akhmàtova continuarà escrivint fins a la seva mort, el 1966 a Moscou.

Marina Ivànovna Tsvetàieva viu una infància complicada que apareixerà sovint a la seva obra. La convivència amb un pare absent abocat a la feina (Ivan Vladímirovitx Tsvetàiev, professor d'història de l'art de la Universitat de Moscou i més endavant fundador del Museu Alexandre III, conegut avui com a Museu Puixkin de Belles Arts), dos germanastres fills del primer matrimoni d'Ivan, la seva germana Anastassia preferida sempre per la seva mare, Maria Aleksàndrovna Mein, il·lustrada pianista que rebutjava les inclinacions poètiques de la seva filla, fa que Marina visqui des de ben petita en un ambient hostil que no farà més que empitjorar a mesura que passin els anys.

La família marxa a l'estranger a causa de l'afectació per tuberculosi de la mare i Marina entra en contacte en nous entorns i idiomes. Viatja a Itàlia, estudia a Suïssa, i Història de la Literatura a la Sorbona de París. Al 1910, Marina autoedita el seu primer recull de poemes Album del vespre.

L'any 1912 es casa amb Serguei Iàkovlenvitx Efron, matrimoni que no va impedir que Marina tingués altres afers i amors durant tota la seva vida. Serguei i Maria tenen dues filles i un fill: Àlia, Irina i, més endavant, Mur. El 1914, Efron s'ofereix voluntari per anar al front i Marina és testimoni directe de la Revolució Russa. Després de la revolució, Efron s'uneix a l'Exèrcit Blanc i Marina torna a Moscou on queda atrapada cinc anys patint una fam flagel·lant que la seva filla Irina no va resistir i mor per inanició.

Marxa uns anys a l'exili a Berlín, Praga i París, on viu precàriament i escriu els seus poemes llargs més reconeguts Poema de la muntanya (1923) i Poema de la fi (1924) a partir de la intensa relació amorosa amb Konstantín Boleslàvovitx Rodzévitx. L'any 1937 Àlia i Efron, simpatitzants del règim soviètic tornen a Rússia, i quan la Segona Guerra Mundial converteix Europa en un lloc tan insegur i hostil com Rússia, Marina segueix els seus passos acompanyada de Mur el 1939.

Un cop a la seva Rússia natal, Efron i Àlia són arrestats per espionatge. Ell és afusellat el 1941 i ella passa vuit anys a la presó. Tsvetàieva i el seu fill són evacuats a Ielàbuga on, finalment incapaç de mantenir-se, Marina es penja.

Dramatúrgia: La filla del capità
Textos: Anna Akhmàtova i Marina Tsvetàieva
Interpretació: Núria Corominas, Maria Jover i Mariantònia Salas
Música i disseny de so: Sebas Gris
Escenografia i vestuari: Sara Espinosa
Ajudantia direcció i moviment: Ana Leitao
Disseny gràfic: Noemí Roset
Producció executiva: Raül Perales

Aquest esdeveniment marca l'inaguració del Festival Acròbates, el divendres 5 de novembre a les 20 h. ENTRADA GRATUÏTA, amb prèvia inscripció a la web d'entrades.

Es durà a terme

  • Facebook
  • Twiter